|
XXVII Matinal de l'Evolució 2026
20 anys de matinals
|
Dissabte 16 de maig de 2026
XXVII Matinal de l’Evolució, Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic.
Amb la participació de Jaume Pellicer, Alba Sánchez i Francis Mojica amb Raquel Ortells i Juli Peretó com a moderadors.
Amb el suport de:
Delegació de la Rectora per a la Incorporació a la Universitat (UV), Unitat de Cultura Científica i de la Innovació (UV), Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV), Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (UV-CSIC), Facultat de Ciències Biològiques (UV), Jardí Botànic (UV), Publicacions de la UV, Revista Mètode, Acció Cultural del País Valencià, Societat Catalana de Biologia, Institut d'Estudis Catalans.
PROGRAMA
09:15–09:30 Benvinguda
09:30–10:15 Genomes grans i menuts: claus per entendre la diversitat de les plantes
La mida del genoma de les plantes és un tret biològic fonamental estretament relacionat amb el contingut d’ADN repetitiu. La variabilitat d’aquest paràmetre comporta limitacions a escala nuclear, cel·lular i d’organisme que poden restringir la plasticitat fenotípica i la capacitat d’adaptació ecològica, i influir així en la resiliència evolutiva. Per tant, constitueix un caràcter clau en l’organització de la diversitat vegetal que ens envolta.
Jaume Pellicer és un investigador especialitzat en l’estudi de l’evolució del genoma vegetal i la biodiversitat. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona i ha desenvolupat gran part de la seua trajectòria científica als Royal Botanic Gardens, Kew, estudiant principalment la variació de la mida del genoma en plantes. Actualment treballa a l’Institut Botànic de Barcelona, on desenvolupa una recerca que combina eines de citogenòmica, genòmica i filogenòmica per entendre els mecanismes que modelen la diversitat vegetal.
10:30–11:15 Ambre: un arxiu excepcional de la vida del passat
L'ambre –resina fòssil– conserva un registre excepcional de la vida del passat. Veurem com es forma i per què és un material clau per a la paleontologia, i destacarem la rellevància de l'ambre espanyol en la recerca internacional. A través d'exemplars conservats —com ara crisopes camuflades amb residus de l’entorn, diplurs depredadors del sòl del bosc i col·lèmbols reproduint-se en la superfície de l'aigua—, analitzarem la seua contribució a l'estudi de l'evolució i la paleobiologia dels artròpodes. També tractarem les tècniques més avançades aplicades al seu estudi així com les seues limitacions.
Alba Sánchez és paleontòloga especialitzada en l'estudi d'artròpodes fòssils. Llicenciada en Biologia per la Universitat de València, té un màster en Paleontologia i un doctorat en Ciències de la Terra per la Universitat de Barcelona. La seua recerca integra la sistemàtica, la tafonomia i la paleoecologia en l'estudi dels ecosistemes continentals del passat, amb un èmfasi especial en els jaciments d’ambre del Cretaci. Actualment és professora ajudant al Departament de Geologia i Botànica de la Universitat de València.
11:15–12:00 Pausa cafè
12:00–12:45 CRISPR et al.: el llegat de la guerra procariota
Des de l’origen de la vida, la coevolució entre bacteris i virus ha forjat un extraordinari arsenal de defensa i contradefensa molecular. Aquesta lluita mil·lenària sosté un equilibri evolutiu que ha proporcionat als investigadors eines fabuloses, com és CRISPR, transformant la nostra capacitat per abordar els grans desafiaments de la biologia moderna.
Francisco J. M. Mojica és pioner en l’estudi dels sistemes CRISPR. Catedràtic de Microbiologia en la Universitat d’Alacant, acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de España i membre electe de la Academia Europaea, la European Academy of Microbiology i la European Molecular Biology Organization (EMBO).
13:00–14:00 Debat general
