MATINAL
Comunicar i educar en l'emergència climàtica 2024
|
Dissabte 5 d'octubre de 2024
Sala d'actes, Octubre Centre de Cultura Contemporània (C. Sant Ferran 12, València).
Amb la participació de Carolina Moreno, María José Sanz, Andreu Escrivà i Juli Peretó.
Inscripció del 9 de setembre al 3 d'octubre
L'aforament està limitat a 120 persones
Amb el suport de:
Delegació de la Rectora per a la Incorporació a la Universitat, Unitat de Cultura Científica i la Innovació (UV), Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECyT), Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (UV), Institut de Biologia Integrativa de Sistemes I2SysBio (UV-CSIC), Facultat de Ciències Biològiques (UV), Jardí Botànic (UV), Publicacions de la UV, Revista Mètode, Acció Cultural del País Valencià, Societat Catalana de Biologia, Institut d’Estudis Catalans.
Programa
09:15–09:30 Benvinguda
09:30–10:15 María José Sanz Canvi climàtic: un repte i una oportunitat per a canviar
Des de fa més de quatre dècades, els i les científiques del clima ens adverteixen de la importància de frenar el canvi climàtic. Molts dels efectes del canvi climàtic són ja evidents. La concentració de CO2 ha superat nivells registrats durant desenes de milers d'anys; la temperatura mitjana global ha pujat quasi 1,2 °C des de l'època preindustrial, el nivell de la mar està augmentant, les grans capes de gel s'estan desestabilitzant i els esdeveniments extrems són cada vegada més freqüents. Fer front al canvi climàtic i als seus efectes requereix de canvis enormes en els nostres sistemes socioeconòmics. Es tracta, sens dubte, d'un repte sense precedents per a l'ésser humà. No obstant això, aquests canvis representen també oportunitats i beneficis als quals sovint no donem suficient importància.
María José Sanz és professora Ikerbasque i Directora Científica del Centre Basc de Canvi Climàtic (BC3) des de 2016. Porta més de 30 anys treballant en temes relacionats amb la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Es va llicenciar en la UV i realitzà estudis postdoctorals a l'Arizona State University. Des de llavors ha dividit el seu temps entre la investigació i la interfase entre investigació i el suport a les polítiques climàtiques a escala nacional i internacional. Ha treballat en el Centre Mediterrani d'Estudis Ambientals del Mediterrani, en la secretaria de la CMNUCC i en la FAO. Per les seues contribucions al Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC) va rebre el premi Nobel de la Pau en 2007 i també ha rebut l'Alta Distinció al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana (2019). En l'actualitat és Membre del TF Bureau de l'IPCC en el seu 7é Cicle d'Avaluació.
10:30–11:15 Carolina Moreno La comunicació del canvi climàtic enfront l'educació científica tradicional: un paradigma sobrevalorat?
Discutirem com les accions de comunicació informal sobre el canvi climàtic haurien d'estar integrades com a complements de formació del currículum educatiu de l'estudiantat, així com incloses en les activitats d'oci familiar. La hipòtesi de partida és que les accions de comunicació del canvi climàtic haurien d'estar més connectades amb la vida quotidiana de les persones.
Carolina Moreno és catedràtica de periodisme i investigadora de l'Institut de Polítiques de Benestar Social de la UV. Lidera des de fa una dècada el grup d'investigació ScienceFlows des d'on analitza els debats científics en l'esfera pública.
11:15–12:00 Pausa cafè
12:00–12:45 Andreu Escrivà Qüestionar la sostenibilitat per tal de construir el futur
La sostenibilitat, la transició ecològica i l’economia circular ocupen l’espai dels imaginaris futurs, imposant-se com a tòtems inqüestionables a l’àmbit ambiental. Però sabem realment què volem dir amb aquestes paraules? En coneixem l’origen i el significat actual? El canvi climàtic ha condicionat la nostra visió del món, fent-la passar per un túnel de carboni que ens impedeix copsar tota l’amplitud de la realitat. El greenwashing no només es produeix a l’àmbit empresarial, sinó a tot arreu, i és per això que cal entendre els fonaments de l’actual crisi, més enllà de llocs comuns i frases fetes, per tal d’entendre com enfrontar-la.
Andreu Escrivà és doctor en biodiversitat per la UV. Desenvolupà la seua recerca al CIDE (CSIC-UV-GVA) i a l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, fent estades al Japó i al Regne Unit. Actualment és tècnic ambiental i treballa en projectes de canvi climàtic. Ha publicat articles científics en revistes especialitzades, i fou membre del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic de la CV. Des de 2021 és membre del Grup d’Expertes i Experts d’Emergència Climàtica de Barcelona. Col·labora amb mitjans de comunicació, com la revista Mètode, El País, Climàtica, El Periódico o Àpunt, entre altres. Va guanyar el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb el llibre Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic. Posteriorment ha publicat I ara jo què faig. Com véncer la culpa climàtica i passar a l’acció, Contra la Sostenibilitat i Emergència climàtica.
12:45–13:45 Debat general amb els ponents. Modera: Juli Peretó
Hi ha 6 preguntes en aquesta enquesta.